PLA D'ACOLLIDA I CONVIVENCIA INTERCULTURAL 2022-2025
#interculturalsjd Participa-hi
Quant a aquest procés
El Pla d'acollida i convivència intercultural 2022-2025 té l'objectiu d'establir quins han de ser els programes i actuacions per als propers quatre anys que ens permetin passar de l'acollida a la integració social de les persones migrans i refugiades a Sant Joan Despí.
Per fer-ho, disposeu del resum executiu de l'estudi que serveix de diagnòsi prèvia a l'elaboració del pla que podeu consultar i llegir per poder participar de manera informada.
Podreu participar a través d'aquesta plataforma, assistint a les trobades que s'anirán fent públiques o simplement fent arribar les vostres propostes.
Les migracions internacionals al Baix Llobregat i a Sant Joan Despí són un fenomen estructural dels últims trenta anys en un context de globalització, i que han tornat a créixer als últims tres anys després del llarg període de recessió econòmica. La població migrant i refugiada a Sant Joan és de diversos orígens, molt heterogènia i de tots els estrats socials. S’ha instal·lat a tots als barris, malgrat és més visible al barri de Les Planes. La anàlisi de les dinàmiques de les migracions internacionals a Sant Joan Despí mostren d'una banda, població arrelada i de llarga permanència que porta més de deu anys, dins de la qual també hi ha joves crescuts i escolaritzats a Sant Joan Despí, i, d'altra banda, població recentment arribada entre la qual hi ha persones refugiades de Veneçuela, Colòmbia i Centreamèrica.
Les persones migrants i refugiades presenten necessitats específiques d’acollida que van més enllà de les condicions materials i que també impliquen el coneixement de l’entorn i la necessitat d'enfortir les xarxes de suport i el capital social. Les persones refugiades també presenten necessitats específiques d’acompanyament i d’atenció psicoemocional per la violència viscuda, però alhora troben a Sant Joan Despí un lloc de pau i tranquil·litat on viure, el que els genera un vincle afectiu amb el territori i de voluntat d’integració i arrelament.
Malgrat a Sant Joan un 42% de les persones nascudes a l’estranger té nacionalitat espanyola (o sigui, són ciutadans i ciutadanes de ple drets), aquesta situació no es reflecteix al teixit social ni a la representació política de la diversitat i de la condició migratòria. S'ha de promoure la visibilitat i la participació cívica i política de la població migrada i refugiada, i en aquest sentit els cursos de primera acollida són una bona oportunitat per generar participació, vincles i interacció entre gent del poble. Les persones migrades, a partir de la reivindicació de les seves necessitats, són també una oportunitat i un capital per enfortir el teixit social del poble, l’associacionisme i la interacció amb les institucions.
És necessari construir un nou model d’inclusió que impliqui igualtat, interculturalitat, convivència i cohesió social. Aquest model pot construir-se a partir de polítiques que apuntalin la pertinença, des de la creació de marcs compartits i narratives comunes. Amb l’objectiu d’implementar polítiques eficaces i de construir un nou marc de referència, la acollida s’ha de veure com una política pública necessària que va més enllà de l’àmbit de la migració i l’asil, i es converteix en un àmbit que pertoca a tota la població en post de la convivència, la cohesió social i la pertinença. La pertinença és també una eina per construir ciutadania activa.
Compartir: